PUNTS DE LLUM

 Un far situat a l’illa més xicoteta habitada del Mar Mediterrani. La seua construcció el 1854 va suposar un progrés per la perillositat que suposava. Aquest consta de dues plantes de grans dimensions on actualment està situat el laboratori biològic de Reserva Marina de Nova Tabarca.

 El far està ubicat a la part més alta d’una muntanya, i recentment s’ha construït una passarel·la metàl·lica que ens ofereix unes vistes úniques del Mediterrani. Fou construït el 1858 sobre una antiga torra de vigilància del segle XVI.

 El far està situat al barri costaner d’Alacant del Cap de les Hortes, el qual limita amb la platja de Sant Joan. Va ser inaugurat el 1956 i durant les darreres dècades s’ha ampliat l’edifici, mentre forma dues ales laterals. Actualment, no s’hi pot visitar, però, l’Ajuntament d’Alacant ha presentat diversos projectes per rehabilitar aquest patrimoni convertint-lo en algun servei de restauració els anys vinents.

 Conta la llegenda que el Gegant Roldàn va trencar el cim del Puig Campana amb la seua espasa i que, l’Illa de Benidorm és aquest torç. Però, davant la seua importància estratègica, es va veure necessari construir un far. Malgrat això, la segona meitat del segle XX al costat d’aquest primer (actualment en desús), se’n va construir un altre, el qual continua actiu actualment.

 El far de l’Albir està situat al Parc Natural de la Serra Gelada a Alfàs del Pi. Un far construït a un edifici singular que data de 1963. Actualment, el seu interior s’ha convertit en un museu i és un dels pocs que podem visitar el seu interior.

 Situat al municipi de Xàbia que va començar a construir-se el 1914, fins 14 anys després no es va posar en funcionament. Amb unes vistes imprescindibles per descobrir la riquesa que amaga la Costa Blanca.

 Situat al Cap de Sant Antoni s’eleva sobre els penya-segats del cap que rep el mateix nom a la localitat de Xàbia a una altura total de 175 metres sobre el nivell del mar i el 1855 el van encendre per primera vegada. En aquests moments no es pot visitar, ja que estan reformant-lo per convertir-lo en un centre d’interpretació de la Reserva Marina i del Parc Natural del Montgó. Durant un temps, van intentar transformar-lo en un hotel, però no va prosperar.

 Situat a la Punta del Far, és un dels dos exemplars que queden a la costa de la província de València. Un edifici de planta circular que es va encendre per primera vegada el 1858 i que després de diverses reformes, conserva el seu aspecte original.

 El nou far és molt més alt, té una imatge més moderna i està situat al cantó del Moll de Creuers. Des de la primera vegada que el van encendre han passat menys de 10 anys, el 2015. Aquest empra tecnologia LED i es nodreix principalment de l’energia provinent de plaques solars.

 Posseïm la constància que en 1833 al Grau de València hi havia una llanterna col·locada a un extrem del moll. Però, en fer una ampliació del port, es va substituir per l’antic far de València el 1866, aquest es caracteritzava per ser un far mòbil, però per augmentar la seua resistència se li van fer certes reformes i on ha quedat immòbil.

 Una torre cònica de 30 metres d’altura situada a la desembocadura del riu Palància i construït el 1904 al damunt de les restes d’una antiga torre de vigilància del segle XVI.

 Un dels fars més nous a tota la Comunitat Valenciana, construït el 1992. Un projecte dissenyat per Blanca Lléo, una de les primeres dones a dissenyar una infraestructura d’aquestes característiques. Visible des de localitats properes com Borriana, Castelló de la Plana o Sagunt per la seua posició.

 Un far situat al Parc Natural de la Serra d’Irta al municipi d’Alcossebre. Projectat per Rita Lorite, és, amb el de Nules, els dos únics projectes dissenyats per dones. Fou construït entre el 1985 i el 1989.

 L’arxipèlag de les Illes Columbretes és un dels espais naturals protegits més importants de la Comunitat Valenciana. Quatre grups d’illes volcàniques on a la més gran d’elles, el 1859 es va construir el far de Columbretes.

 Situat al port de Castelló de la Plana, es va inaugurar el 1867, per després augmentar i millorar la seua infraestructura el 1917. Amb un gran mur per protegir-lo. Malgrat les seues grans dimensions, al seu costat s’ha construït un nou punt de llum de major potència.

 Va ser inaugurat en 1857 i convertint-se de seguida en una peça clau per al trànsit marítim de la zona. Es va construir al costat de la Torre del Rei quatre segles després d’aquesta. En aquest cas, sí que és possible visitar-lo.

 Es va inaugurar en 1899 i des d’aleshores s’ha reformat diverses vegades. Per accedir, cal pujar pels carrers emblemàtics de Peníscola que també arriben fins al Castell de Papa Lluna. Malgrat el seu bon estat, no és possible descobrir el seu interior.